LITTLE BIG MAN

Inspirada en la novel.la homònima que Thomas Berguer va escriure l'any 1964, "Little Big Man", dirigida per Arthur Penn al 1970 e interpretada magistralment per un jovenet Dustin Hoffman, te tots els elements necessaris per fer les delícies dels amants dels westerns d'època.
S'ha de puntualitzar, no obstant que si be, en la majoria dels westerns es repeteix una i altre vegada el tòpic d'indi salvatge - home blanc civilització, setè de cavalleria l'honor, etc, etc, s'ha d'agrair en aquest cas que es doni una mica més de realisme, al retrat d'una de les èpoques més violentes de l'historia d'Amèrica.
Per tant, no estem davant d'un western convencional i es més adient dir que estem davant d'un repàs més o menys fidedigne
del salvatge oest.
El fil conductor de l'historia es la biografia fictícia de Jack Crabbe, un ancià que afirma tenir 121 anys i haver sobreviscut a la batalla de Little Big Horn.
Crabbe va desgranant capítols de la seva vida, de petit va ser raptat pels Cheyennes junt amb la seva germana, quan la caravana en la que viatjaven amb els seus pares, es atacada per aquests. Obligats a viure amb la tribu, amb el temps, van ser acceptats com un més de la tribu. No obstant, la vida del nostre protagonista, va més enllà i desprès d'un enfrontament amb l'home blanc, Crabbe abandona els seus i comença un periple que el porta a viure en primera persona els fets més destacats d'aquell període (pot recordar una mica a Forrest Gump, en la que el protagonista estava sempre en el lloc oportú i en el moment oportú).
Acollit primer per un pastor metodista que vol eliminar d'arrel el seu passat indi i per tant pagà, amic del famós pistoler Wild Hill Hickok, rastrejador del general Custer i el seu setè de cavalleria, caçador, tramper, borratxo i busca vides...en fi, com dic, tot un periple pels fets i personatges (ficticis i no ficticis) constantment sotmesos a un exercici exhaustiu de desmitificació, on el director prova de posar, amb més o menys èxit a cadascú al lloc que li correspon i deixant-nos clar que els que fins ara creiem o ens feien creure que eren els bons, no ho eren ni de bon tros i els dolents, ni molt menys ho eren, es més, representen la part més humana del relat.
A mi personalment, em va agradar i molt tot i que es pot arribar a fer una mica pesada pel tema de la durada, 150 minuts, però la veritat es que em va fer fruir molt. Barreja moments brillants amb paratges que realment no aporten res a l'historia, te moments molt dramàtics però també molt en te de divertits. En resum, un bon còctel que va passar quasi desapercebut, suposo perquè als USA els costa acceptar el que van fer i continuen fent amb els nadius i que en aquesta pel·lícula es posa de manifest. No profunditza però el director deixa molt clara quina es la seva visió i que ara, no fa gaire temps s'ha fet una reedició del original en DVD.
Per a mi, es tot un clàssic i que te un lloc preferent en la meva videoteca o DVDteca, com preferiu.

Us deixo un fragment de la pel·lícula (en anglès)