XVI MITJA MARATO DE MONTORNES O CRÒNICA D'UNA MORT ANUNCIADA

Amb una mica de retard, faig aquesta crònica d'una patacada anunciada però que no per sabuda o esperada, va ser menys dolorosa.
Des de la Mitja Marató de Granollers, no he aixecat el cap i les lesions no m'han deixat entrenar amb normalitat.
Tot i que el test de Caldetes, penso que el vaig superar amb nota fent marca personal, ja vaig notar que em quedava molt camí a recórrer per afrontar la mitja de Montornès amb garanties. Els dos darrers kilòmetres van ser claus pel patiment en la pujada final però vaig pensar que encara tenia temps.
A la setmana següent, vaig intentar forçar progressivament el ritme d'entrenament però a la que ho vaig fer, el genoll, un altre cop, es va començar a queixar i no vaig poder assolir l'objectiu de fer alguna tirada llarga per posar-me a proba.
Si a tot això, hi afegim que vaig agafar un refredat dels bons, us podeu fer una idea del meu estat físic el dia de la cursa...perquè el gran dia, va arribar.
El dia es va aixecar plujós i a l'arribada a Montornès, cap a les 8.30 del matí, encara continuava. Per aquest motiu, l'interior del pavelló on havia de recollir el dorsal, estava ple de gom a gom i allà em vaig trobar amb molts Correcats (foto) i la vam fer petar una estona mentre esperàvem l'hora de sortida que eren les 10.
Entre xerrades i salutacions, em vaig anar oblidant de com estava i la veritat, fins i tot em vaig animar, encara que durant l'escalfament previ que vam fer abans de cursa, ja vaig notar que com a mínim, el genoll no em deixaria gaire tranquil.
Van arribar les 10, va parar de ploure i es va donar la sortida i això es el que ens esperava per davant.

Els primers kilòmetres van anar força bé i més, a partir del 3 en el que em vaig fer parella amb en Ramon, un altre correcat i vam compartir força kilòmetres.
No plovia, les sensacions eren bones, el genoll anava aguantant i em vaig creure que podia rebaixar el temps de Granollers que va ser de 1h 57' 44". De fet, anaven caient kilòmetres a ritme de 5'20" - 5'30" i el pas pel control de temps situat a La Roca en el kilòmetre 9, el crono era de 49'15", o sigui a una mitja de 5'27" que d'haver-la mantingut ens hauria fet arribar al voltant de l'hora 51'...un marcón, al menys per a mi.

Els següents kilòmetres van ser més del mateix, clavant els parcials però amb les forces cada vegada més justetes i em començava a notar la manca d'entrenament. Tot i així, vaig aguantar fins el 15 mantenint el tipus però a partir d'aquí i coincidint amb l'avituallament, em vaig despenjar uns metres d'en Ramon i ja no vaig poder contactar amb ell. Del 15 al 17 encara el tenia a tir però la pujada (la famosa pujada de la mitja de Montornès) abans del 18 em va matar. Vaig quedar literalment clavat i vaig entendre el significat de l'expressió "Fer gasosa". No tenia forces per res i vaig aturar-me i la vaig fer caminant...i ja no vaig poder tornar a arrencar i els 3 últims kilòmetres van ser un autèntic calvari. Em notava buit i tot els ànims dels altres corredors, fins que no vaig veure la línia d'arribada i en un últim i inhumà esforç, vaig poder trotar una mica i passar la meta amb un temps de ¡¡¡ 2h 11' 33"!!!, es a dir, a una mitja de 6' 15" el kilòmetre i de 6'48" la segona part del recorregut...una esfondrada total i absoluta.
De totes maneres, content de tenir la segona mitja al sac i de compartir experiència amb en Ramon i la resta de gent que em va animar.
Al final, les penes es van tornar alegries amb un bon refresc, un plat de pasta i amb el lot de productes de regal que de veritat, es una passada el que van arribar a donar.
La lectura de la cursa es que el cos te uns límits i els has de respectar. Segurament, si hagués optat per un ritme més suau al començament, la cosa hagués acabat d'un altre manera, però ara ja es tard i he patit la meva primera (i segur que no última) figa que m'ha ensenyat a tenir més respecte per aquest esport.

CLASSIFICACIÓ XVI MITJA MARATÓ DE MONTORNÈS

I una foto en al que surto jo!