Estic com una cabra

Doncs si. Desprès de quasi 39 anys convivint amb mi mateix, es a la conclusió a la que he arribat; estic com una cabra.

De totes maneres, els que em coneixen, em diran que no es cap secret i que ho saben de fa molt i molt temps. El cas, es que jo també ho se però no deixo de sorprendrem a mi mateix.

Es increïble el que es capaç de fer la gent per sentir-se millor, per sentir-se més viu, per ser diferent...i jo, amb això no m'escapo i soc dels que estan convençuts de que el dia que deixi de ser com soc o de fer les bogeries que faig, estaré mort, anímicament parlant, es clar.

El pretext de tota la parrafada anterior, no es altre que el de dir-vos que desprès de ser pare, fa un any i mig d'un nen preciós i de pasar-me es estat d'hivernació durant els últims 14 anys, per "culpa" d'un amic, que espero posar-li "bon" al davant en un futur, m'ha picat el cuc de córrer.

Es una cosa que no l'havía fet mai, pel simple fet que no m'agradaba. Ho trobava avorrit i monòton i pensava...on cony aquesta gent tant depressa?. Amb lo macu que es caminar tranquil.lament mentre frueixes del paisatge.

Però ves per on que un dia acceptes el repte. Hi ha una cursa molt maca a la fira de Sant Isidre de Cardedeu el 18 de maig de 10 kilòmetres...t'apuntes?, em va dir. Val, vaig dir, sense pensar-ho massa. Vaig pensar que ni que fos caminant, 10 kilòmetres no suposava cap problema per a mi que havia fet caminades de 40 kilòmetres per muntanya sense problema.

Així que el 18 de maig del 2008, a les 9 del matí, allà estava jo, fent un figurin amb les meves malles noves, la acabada d'estrenar samarreta nike de color vermell, i a unes bambes que les vaig haver de portar posades tota la setmana perquè el dia de la cursa no em donessin pel sac, però sobretot preguntant-me que cony feia jo allà. Estava convençut de que estava en la prèvia de fer el major dels ridículs de la meva vida.

El cas es que la vaig acabar, dignament em penso, amb un temps de 1:05:19 (real) i de 1:06:23 de cursa, vaig quedar en la posició 857 de 879 participants però sobretot, vaig acabar fet caldo i al dia següent no podia ni caminar.

Però el que més recordaré es l'injecció d'auto estima que vaig rebre en creuar la línia de meta i la sensació de benestar (mental que no físic) que vaig tindre durant els dies següents. Suposo que es per això últim que des de les hores, no ho he deixat de fer i aprofito qualsevol moment lliure per sortir a córrer una miqueta.

Dintre de dos dies, farè un altre, a La Roca (ja us explicaré a veure com anat) i m'ha agafat tant fort que fins i tot m'he comprat una pijadeta de la nike que es com una mena de rellotge-pulsera que et mesura les distàncies recorregudes, el temps i demès cosetes. Tenen fins i tot una web per pujar les teves curses i marcar-te nous reptes i competir contra gent de tot el món. No deixa de ser una bona manera de motivar-te a continuar mentre esperes la següent cursa.

Per aquest motiu, he decidit compartir els meus reptes amb vosaltres. D'una banda afegeixo continguts a l'espera de noves inspiracions per escriure i per altra banda, us dono l'oportunitat única o bé d'animar-me o bé de que rieu una estona amb els meus fracassos.

Doncs ja està, aixó es tot de moment. Us penjo la foto de la meva primera arribada a meta, cortesia de la Su i comprovareu in-situ la cara de patiment que portava.

Podeu comprobar la classificació clickant AQUI