2 de Novembre de 2008, 6.45 del matí:
L'Alarma del despertador sona barrejada amb el soroll de la pluja que està caient en aquells moments sobre Granollers. Es una pluja d'aquelles comunament conegudes com "plou a bots i barrals".
El cos es savi diuen i per un moment estic temptat de fer-li cas i quedar-me a l'escalfor del llit, però penso que la pluja, mai ha estat impediment per fer-me canviar de plans, així que, a la segona vegada que m'ho penso, boto del llit alhora que sento remugar a la meva companya. No se ben be que ha dit però em sona a alguna semblant a "estàs boig".
Faig un cafè amb llet, unes torrades amb pernil dolç i un got de suc de taronja, em trec el pijama i em poso els pantalons curts i la samarreta nike de la meva primera cursa, per allò de la bona sort i surto al carrer en direcció a l'estació de tren. Els primers carrers encara no s'han aixecat i per anar sentir-me una mica acompanyat m'enxufo el ipod amb la suau melodia de Jolie Holland. Aquesta dona te la facultat de fer-me volar mentre l'escolto. A la que giro per l'Avinguda Sant Esteve, em començo a trobar gent, paraigües en mà que es pot estar d'anar al forn de pa a buscar un esmorçar acabat de fer o de comprar el diari per enterar-se de com va anar el Màlaga-Barça del dia anterior. Ells no es veuen, només en veuen a mi, un paio amb pantalons curts, folre polar d'aquells que es veuen a kilòmetre, bossa penjada a l'esquena i Jolie Holland amenitzant el passeig. Em miren d'una forma estranya, però ja començo a acostumar-me.
Arribo a l'estació, xop, i trec un bitllet d'anada i tornada a l'estació de Sants. El tren surt puntualment a les 8.05 i confio, innocent de mi, que abans d'arribar la pluja només serà un record, però al sortir de l'estació de Sants, el temps contínua encaparrat en amargar-me l'existència. Desprès de perdre'm, com era de preveure pels carrers desconeguts per mi del barri, decideix-ho desfer camí i agafo el metro, torno a l'estació de Sants i agafo la línia 5 fins Badal i a les 9.40 arribo per fi a la línia de sortida. Sense gaire temps, faig 4 estiraments i una mica de trote per escalfar, tot i que amb la pluja i la temperatura, sembla una tasca prou dificil.
A les 10.00 en punt es dona el tret de sortida. L'anecdota es que em de sortejar una grua que arrossegaba un cotxe i tot just a la sortida, es va quedar clavada.
Em prometo a mi mateix que intentaré, si més no, no mirar gaire el crono i escoltar-me el cos a veure com respón...que em demana i ho aconsegueixo fins el kilòmetre 4. Aleshores, bona notícia, marco un temps de 21'20'' i al.lucino. estic a la vora de fer un sub-50' i així si que ja sería la bomba. La pluja no para, però ja ni la noto, només veig la carretera i sento el soroll de les meves petjades com una darrera l'altre m'acosten a la meva fita. Al kilòmetre 7, torno mirar el crono i estic una mica per sobre dels 35', el que em fa pemsar que finalment ho aconseguiré però uns instants desprès, el meu genoll dret, aquell que tants problemes m'està portant, te un mal despertar i em dona una punxada que em deixa quasi clavat a terra i els dos últims kilòmetres vaig coix i apretant les dents per suportar el dolor. Finalment, content a mitjes. D'una banda nova marca amb 53'13" i d'altre, cabrejat perquè si no m'hagués donat la punxada de ben segur que que el temps hauría baixat dels 50'.
Pero bé, de mica en mica s'omple la pica que diuen i la veritat es que de moment, estic content amb la progressió.
Classificacions del XXX Cros Popular de Sants:
http://www.crospopulardesants.cat/index.php?option=com_wrapper&view=wrapper&Itemid=6
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada