MITJA MARATO DE GRANOLLERS 2009

Després de la depre pre-cursa que vaig patir fa uns dies, avui, escric això per dir-vos que finalment vaig creuar la línia d'arribada. Això, m'ha de demostrar un cop més que qualsevol mancança física es pot superar si el cap el tens fort i aquesta es la meva sort, el cap sempre venç (menys als sentiments que aquests, sempre guanyen).

El dia no va començar be, per tant les expectatives d'acabar amb èxit el propòsit de finalitzar la cursa, anaven minvant. A les 8 del matí, la pluja era la protagonista i res feia pensar que aquest aspecte milloraria, però ves per on, uns minuts abans de començar la prova, va aturar-se.
Uns minuts d'escalfament (veure foto de l'esquerra) amb uns quants correcats i a les 10.30 en punt, tret de sortida.
L'idea era anar a un ritme de 5'45" el kilòmetre fins arribar a La Garriga i després d'això, el que el cos aguantés (que no esperava que fos gaire). La veritat es que tot i que el genoll, a partir del kilòmetre 5, va començar a queixar-se, el cert es que el dolor no era tan intens com altres dies. Això o que la pujada d'adrenalina de la cursa feia que no el notés tant com dies enrere.
El cas es que em notava amb prou forces per seguir aquest ritme i vaig acabar els primers 10 kilòmetres amb un tems de 58'39" (segons la classificació oficial, va ser més d'una hora però jo, no m'ho crec).
La tornada va començar bé. Hi havia una pujada bastant forta al kilòmetre 15 que li tenia força por, més que res perquè a aquestes alçades de cursa em pensava que aniria més fotut, però no, la pujada la vaig aguantar molt bé i el cos m'anava responent.

Vaig mirar el crono i si mantenia el ritme que portava, finalitzaria la cursa als volts de l'hora i 54 minuts, una cosa impensable feia uns dies i que ara, tenia a l'abast.
Peró després de la pujada, i quan en teoria el recorregut iniciava una baixada de 5 kilòmetres, va ser quan vaig començar a notar que les forces em fallaven. Sobretot, els últims 3-4 kilòmetres ho vaig passar força malament i notava que en qualsevol moment, em trencaria.
Sort que els carrers de Granollers estaven plens de gent i el seu ale feia que on no arribaven les cames, ho feien els seus ànims.
El moment mes maco de tota la cursa va ser, sense cap mena de dubte, quan ja enfilava l'últim kilòmetre, veure a la meva parella i al meu fill, animant-me i cridant, sobretot el peque de dos anyets, que quan em va veure es va posar a saltar, aplaudir i a cridar Paaaaaaaapaaaaaaaaaa...Paaaaaaaaapaaaaaaaaaaa...i això, em va fer volar el que quedava i creuar amb un temps de 1:57'44", a una mitjana de 5'32" el kilòmetre que, tenint en compte l'inactivitat i el maleït genoll, els dono per molt bons.Així que, primera mitja al sac i molt content del dia de sensacions fortes que vaig viure.
Us deixo el perfil amb el ritme de cursa que em va marcar l'sportband, com sempre aproximat.


I l'enllaç a les classificacions oficials de la cursa.
CLASSIFICACIONS MITJA MARATÓ DE GRANOLLERS 2009

I el vídeo de la meva arribada a meta!!!