Concert d'en Bruce Springsteen a Barcelona el 19/07/2008

La meva historia d'amor amb en Bruce, va tenir un inici molt bucòlic. Crec que tenia uns 15 anys, més o menys i estava passant un cap de setmana amb uns amics dels meus pares. Aquests amics, tenien 4 fills i el segon, en Fèlix era el rar i rebel de la família però jo, era amb qui portava més bon rotllo.

Una nit, en va demanar que si el volia acompanyar a escoltar música al cotxe, perquè a la casa (que era molt antiga) no tenien aparell de música i de pas faríem uns cigarrets. La casa era a Prats de Lluçanès, al mig del bosc i la nit era d'aquelles estiuenques i el cel era ple d'estels.

Quan es va encendre la primera cigarreta en va preguntar si m'agradava Bruce Springsteen a lo que jo vaig respondre que no tenia ni idea de qui cony era aquell paio. Va agafar un cassette es el que es veia aquell home, al davant d'una gran bandera americana i el primer que vaig pensar va ser, ja hi som, un altre d'aquests patriotes que cantava cançons al seu estimat país.

Va a començar a sonar Born in the USA, Cover Me, Darlington County i totes les demés una vegada i un altre fins que el seu pare ens va venir a buscar. No se quantes vegades el vam escoltar però recordo que vaig quedar flipat i al dilluns següent d'arrivar, ja tenia el LP a casa meva, juntament amb The River i Born to Run, els meus 3 primers discos d'ell.

Des de les hores ençà, no he parat de comprar tot el que estigui relacionat amb ell, tota la discografia complerta (evidentment), libres, bootlegs, qualsevol revista en la que surti un article que parli d'ell....i per suposat anar a tots els concerts que he pogut. No son ni molt menys tants com aquells fans que el persegueixen per tot el mon, però cada vegada que ha vingut a Barcelona, menys la primera vegada a l'any 1981, i que està considerat com el millor concert que ha fet Bruce en tota la seva carrera, perquè només tenia 12 anyets i l'altre mític concert al Camp Nou al 1988 perquè estava fent la puta mili a Sevilla però al menys, em vaig resarcir amb l'horeta llarga que va aparèixer a l'escenari del concert pels drets humans uns mesos desprès. Va ser el meu primer contacte amb ell i tot i que se'n va fer molt i molt curt, m'ho vaig passar genial. Des de les hores, no m'he perdut ni un...bueno...si la gira de "The ghost of Tom Joad" es pot considerar com a concert, perquè aconseguir una entrada va ser una tasca impossible.

Així que seguint fidel, aquest passat 19 de juliol, vaig assistir al Camp Nou al primer dels dos concerts que va fer. I com sempre no em va decebre pas. Desprès de 8 mesos amb l'entrada a

casa, desprès de no se quantes hores de cua, desprès d'hores a la gespa del Camp Nou, a 1/4 de 11, s'apagaven les llums de l'estadi, sortia l'E Street Band i en Bruce provocant el deliri dels 75.000 fans que es van aplegar.

"No Surrender" va ser la cançó triada per obrir les quasi 3 hores i mitja que va durar el concert, en el que van aparèixer temes que feia molt de temps que no sonaven en directe com "Badlands" o "Because the Night" a part d'un petita sorpresa com va sentir "Summertime Blues".

La veritat es que m'ho vaig passar molt bé i tant Bruce com la resta de la banda es van entregar a tope i la connexió amb el públic, com sempre, va ser total. A més va tenir un munt de detalls en vers el públic, com regalar la seva harmònica a algú que mitjançant un cartell escrit, li demanava si us plau, o deixar-se anar perquè els afortunats de la primera fila, l'aguantessin mentre cantava una cançó, o acostar-se a donar-li la mà a un nen de no més de 4 anys que a espatlles del seu pare, al.lucinava amb tot el que estava veient. En fi, una gran nit on de nou Bruce va transmetre tota la seva energia i ens va fer ballar, saltar i cridar com bojos. L'única pega que hi vaig trobar va ser el so, perquè hi havia moments que no s'escoltava gaire bé, per la resta, genial i ara toca esperar a la pròxima que esperem que no sigui molt tard i es que Bruce es molt Bruce i sempre es bona notícia el que tregui algun treball nou. Serà més bo o més dolent però això significa tour i això sempre en molt bo perquè es una nova oportunitat de fruir un cop més d'una de les grans bandes per no dir la més gran banda de rock de tots els temps.

19.07.2008 Camp Nou, Barcelona

No Surrender

Radio Nowhere

Out In The Street

The Promised Land

Hungry Heart

Summertime Blues

Brilliant Disguise

The River

Atlantic City

Candy's Room

Janey Don't You Lose Heart

Waitin' On A Sunny Day

Backstreets

Because The Night

Livin' In The Future

Mary's Place

Tunnel Of Love

The Rising

Last To Die

Long Walk Home

Badlands

------------

Jungleland

Born To Run

Bobby Jean

Glory Days

Dancing In The Dark

American Land

Twist And Shout

I aqui us deixo un tastet del concert.
Inici amb "No Surrender" i "Radio Nowhere":



I final, amb "American Land" i...


American Land,Barcelona , 19-7. from Willem on Vimeo.

"Twist and Shout".


Twist and Shout, Barcelona ,20-7. from Willem on Vimeo.