Leonard Peltier, l'esperit de Caballo Loco

Leonard Peltier, de la tribu dels Lakota, s'ha convertit, malauradament per a ell, en un símbol, un exemple clar de l'abús i la repressió que han sofert els indígenes americans.

Aquest home porta més de la meitat de la seva vida empresonat, acusat d'un crim que mai s'ha pogut demostrar que perpetrés. No obstant això, Peltier porta 32 anys a la presó complint dues cadenes perpètues per l'assassinat de dos agents del FBI el 26 de juny de 1975.

L'Historia de la condemna a Peltier, es va començar a escriure a principis dels anys 70, a Pine Ridge (Dakota del Sur). Dick Wilson, president de les tribus indígenes de la zona, era partidari de renegar dels costums dels seus avantpassats e integrar-se d'una vegada per totes dintre de la societat americana. Aquest parer, xocava de front amb els més tradicionalistes que per res del món volien renunciar ni als seus costums ni a les seves terres, per les que tanta sang havien vessat els seus predecessors.

Com a mesura de pressió, Wilson va afavorir els interessos dels seus seguidors, oferint-los feina i ajuda i deixant de banda als seus opositors, avocant-los a una situació encara més precària que la que ja tenien. Aquesta circumstància va fer que els tradicionalistes, decidissin unir-se a l'AIM (american indian moviment) un grup que va néixer amb l'intenció de defensar l'identitat dels pobles indis. Wilson, que era un clar opositor a aquest moviment, va fer una aliança amb l'FBI que li va permetre formar un grup paramilitar denominat GOONS (Guardians de la nació Ogala) i va ser aleshores quan els abusos es van fer més palesos.

La tensió entre els dos bàndols va esclatar l'any 1973, quan un grup d'integrants de l'AIM va ocupar el poblat Wounded Knee, on cent anys enrere, hi va haver una de les majors massacres contra els lakota i 300 indis, la majoria dones i nens indefensos, van ser assassinats.

L'ocupació va ser pacifica i l'única intenció era la de denunciar la situació davant del govern, però aquests, lluny d'escoltar-los, va prendre fortes mesures de seguretat i van enviar tot un destacament militar que va tenir com a resultat, dos indígenes morts. Morts que per altra banda, mai van ser investigades.

Desprès de 71 dies de tancament, finalment el govern va prometre una investigació, cosa que mai es va fer.

Arrel d'aquest incident, Wilson va declarar il.legal qualsevol acció de l'AIM o dels tradicionalistes de la zona i va posar l'etiqueta d'home perillós a qualsevol persona que formés part de qualsevol dels dos grups. Durant els tres anys següents, més de 60 activistes van ser assassinats i molts van veure amb impotència com eren cremades les seves cases, o eren víctimes d'actes violents com a mesura de repressió.

Davant de tot això, l'FBI, que considerava l'AIM com una seria amenaça per l'estil de vida americà, no només va tancar els ulls sinó que a més a més, va proporcionar armes als GOONS i va instruir als seus membres per tenir la situació sota control.

Desesperats per la situació en la que es trobaven, els tradicionalistes van demanar ajuda a l'AIM per que els protegís. Leonard Peltier i dotze membres més, van respondre a la crida i van instal.lar un campament a la granja de Jumping Bull, on vivien varies famílies.

El fatídic 26 de juny de 1975, dos agents de l'FBI, Jack Coler i Ron Williamsen, van arribar a la granja. Suposadament estaven seguint un jove anomenat Jimmy Eagle per detenir.lo pel robatori d'una parell de botes vaqueres i per haver provocat una baralla. Entre el jove i el seu grup d'amics i els dos agents, es va iniciar un tiroteig atrapant al mig del foc creuat, a tota una família. Varis membres de la família, van contestar al foc per defensar-se i al cap de poc temps, uns 150 membres del SWAT, FBI, GOONS, es van afegir a la trifulga i van arraconar un grup de 30 persones, la majoria dones i nens indefensos i van començar a disparar indiscriminadament contra ells. Peltier va poder ajudar un grup de joves a fugir, però finalment, va ser detingut junt amb el jove Jimmy Eagle i dos membres més de l'AIM, Dino Butler i Bob Robideau. El balanç final del tiroteig va ser de tres morts, Joseph Killsright, membre de l'AIM i els dos agents de l'FBI, ferits primer i assassinats desprès.

Els quatre detinguts, van ser acusats d'assassinat però en el cas de Butler i Robideau van ser declarats innocents per considerar el jutge que actuaven en defensa pròpia, en quant a Jimmy Eagle, uns diuen que l'FBI va retirar els càrrecs perquè no els hi va fer gens de gràcia la decisió del jutge d'alliberar als dos activistes de l'AIM i volíen un cap de turc, d'altres en canvi, afirmen que Eagle no va ser ni tan sols jutjat perquè mai es va poder demostrar que hi fos a lloc dels fets.

Sigui com sigui, Peltier es va quedar com a únic cap visible davant l'acussació d'assassinat dels dos agents.
Amb la por de no rebre un judici just, va fugir a Canada però va ser arrestat el 26 de febrer de 1976 i posteriorment extraditat als Estats Units pel testimoni d'una dona, Myrtle Poor Bear que va declarar haver vist a Leonard, disparar als dos agents. Posteriorment, va quedar demostrat que la dona en qüestió, no hi era al lloc dels fets i ni tan sols coneixia a Peltier.

Posteriorment va declarar que havia estat coaccionada pels agents de l'FBI però l'ordre d'extradició, no va ser retirada i Peltier va tornar com a acusat d'assasinat.

A partir d'aquests moments, tota semblança amb un judici just, es pura coincidència. Proves ocultades, testimonis sota coacció, proves falsificades, jutge imparcial....el resultat va ser que Peltier, va ser condemnat a complir dues cadenes perpètues consecutives. Penes que encara està complint tot i les pressions d'un bon nombre d'organitzacions, personatges públics importants perquè es revisi el seu cas i s'admetin totes les irregularitats que es van produir.

De les hores ençà. la lluita dels grups de recolzament a Peltier i el govern, han mantingut una lluita constant per donar a Peltier el judici just que no va rebre. Ni tan sols va ser atesa la seva petició de clemència l'any 2000 sota el govern de Clinton pel seu estat de salut, cada vegada més greu. Peltier, actualment pateix diabetis, problemes greus de cor, corre els risc de quedar-se cec i pateix embòlies. Si bé en un principi Clinton va accedir a estudiar la petició de clemència, una manifestació d'uns 500 agents de l'FBI davant la Casa Blanca, sembla que li va fer canviar d'opinió i finalment va ser desestimada.

Actualment la lluita continua i el comitè de defensa Leonard Peltier continua treballant perquè aquest home que porta més de la meitat de la seva vida tancat a la presó, pugui al fi tenir la justícia que fins ara se li ha denegat.

Com dic, aquest es un cas més de l'abús i l'injusticia que sempre s'ha comés envers els nadius americans.

Si vols ampliar aquesta notícia, mantenir-te informat sobre el desenvolupament del seu cas o col.laborar amb un donatiu al comitè, clicka en la imatge de sota.

Aquí, pots mirar un vídeo del muntatge teatral basat en el llibre de Peltier, "Mi vida es mi danza del sol".