Murieron con las botas puestas

El motiu d'haver escollit aquesta pel·lícula per iniciar l'apartat dedicat a la filmografia sobre els nadius, es purament sentimental. Em sembla que es la primera pel·lícula que vaig veure que sortien uns senyors mig despullats, amb la cara pintada i amb plomes al cap. Si no recordo malament, tenia uns 5 anyets i la veritat es que la visió, em va impactar molt. El que si que recordo d'una manera ben clara es l'alegria que vaig sentir quan Erron Flynn, àlies General Custer, era vençut en la mítica batalla de Little Big Horn a la que fa referència el film.Ara entenc que aquella alegria per la derrota del setè de cavalleria, va ser el començament de la meva admiració envers els nadius.

Entrant ja a comentar-la, dir per començar que qualsevol semblança amb la realitat, es pura coincidència. Els fets històrics en els quals es centra la trama principal, son veritat, la batalla de Little Big Horn es recordada com la victòria més contundent dels indis i en ella, va perdre la vida el General Custer i tot el seu destacament, però res més.La visió que se'ns ofereix de "Lucero del Alba", nom pel que era conegut Custer entre les tribus indies, es com la resta de la pel·lícula, ficció pura i dura. S'ha de tenir en compte que es va estrenar a l'any 1941, i per aquella època els Estats Units necessitaven herois que Hollywood, els va proporcionar per fer.los oblidar la situació de incertesa i desengany regnants. Per tant, Custer se'ns presenta com una home valerós, temerari, elegant, noble i per sobre de tot, heroic...o sigui, quasi diametralment oposat al veritable Custer, arrogant, egocèntric, sanguinari i que per sobre de tot, buscava la glòria personal. Sort que l'historia, l'ha posat en el seu lloc i tot que no es pot posar en dubte la seva vàlua com a militar, si que com a persona se'l por jutjar d'una manera ben diferent a com apareix en el film.

Deixant de banda les llicencies històriques i biogràfiques en vers el personatge de Custer, la pel·lícula es un clàssic dintre del gènere del western i reuneix tots els ingredients necessaris per passar una bona estona. La direcció va ser responsabilitat de Raoul Walsh i els actors principals van ser els aleshores parella cinematogràfica Erron Flynn (Custer) i Olivia de Havilland (Beth, la dona de Custer) en la que va ser la seva última aparició junts i Anthony Quinn de secundari de luxe donant vida al mític cap Sioux Toro Sentado. Destacar també la genial banda sonora a càrrec de Max Steiner, un geni vienés afincat en USA i que va ser responsable de composicions tan conegudes com "Alló que el vent s'endugué", "King-Kong" (la clàssica del 33) o "Casablanca" entre d'altres.

En resum, pel.lícula clàssica dels anys 40 que farà les delícies dels amants del millor western i que potser emprenyarà força als defensors de la causa nativa però cinema, es cinema i tot si val, no?

No he trobat cap trailer de la pel.lícula, suposo que perquè es molt antiga però he trobat això que no m'he pogut estar de penjar-ho perquè de veritat, no te desperdici. Exaltació made in USA 100%.