Diumenge passat, dia de tots sants, es va disputar a Barcelona una de les curses més emblemàtiques de la ciutat, la Cursa de l'Amistat que enguany, arrivaba a la 29ª edició. Suposso que després de quasi 6 mesos sense fer cap cursa, aquesta no era la més adient per tornar per dos motius. El primer, la distància, quasi 17 kilòmetres, bastants més que els que estic fent als entrenaments i el segon, el desnivell...al voltant de 400 metres positius en els darrers 10 kilòmetres de cursa. Però justament per l'atractiu del recorregut que va des d'el castell de Montuic fins el peu del Parc d'atraccions del Tibidabo, travessant la ciutat i pujant per la carretera de Vallvidriera i les seves magnífiques vistes i sumant el fet de que és gratuita i la càrrega emocional que te per tots/tes aquells/aquelles que els hi agrada còrrer ja que es fa en memoria d'en Francesc Mates, un dels pioners en l'organitació de la primera Marató de Barcelona, em vaig decidir a fer-la, peti qui peti i a les 8 del matí, vaig fer la sortida acompanyat d'un bon grapat de correcats i correcates. Ha alguns (Sioux, Cigró, Ramon, Pucurull) ja els coneixia i d'altres, els vaig saludar per primera vegada (Tonivet, Orugalgo i algún més que ja no m'enrecordo).
La consigna a la sortida era prou clara...els 5 primers kilòmetres de baixada, anar reservant forces per el veritable començament de la cursa, cap el kilòmetre 6, ón comença la veritable aventura de pujar al Tibidabo. Així que em vaig anar controlant i a un ritme mitg de 5'30"/km vaig arribar a les primeres rampes ón el ritme va baixar considerablement, tot i que el vaig mantenir prou bé fins quasi el kilòmetre 12, a l'arrivada a Vallvidriera, oscil.lant entre 6'30" el més ràpid i 7'25" el més lent però a partir d'aquest punt, les cames van començar a fer figa i fins els últims 400 metres que eren baixada, s'em va fer etern. La Torre de Collserola, no arrivaba mai!!! Els kilòmetres 15 i 16 els vaig fer a un ritme superior als 8 minuts però quan vaig arrivar a la baixada final, encara em vaig veure amb forces d'esprintar una mica i arrivar amb un temps final de 1h49'11" en la possició 496 d'un total de 538 arrivats.
Cansat però molt content, vaig rebre la meva bossa d'obsequis que per ser una cursa cursa gratuita, deu ni do el que repartíen. Ja podríen prendre nota els organitzadors d'altres curses que fan pagar els gust i les ganes d'aquest grapat de voluntaris, que van donar una bona lliço de com organitzar una cursa, pel simple fet de que els hi agrada fer-hi i sense esperar res a canvi.
Un 10, sense cap mena de dubte pels organitzadors.
Espero tornar l'any que bé!!!
Per acabar, us deixo un video que va fer el company Albert (Cigró a Correcats) de la seva cursa...molt bó i molt currat per cert.
El passat 24 d'octubre, va tenir lloc la segona edició de la HumanRace, organitzada per Nike. La particularitat d'aquesta cursa és que l'has de córrer amb la tecnologia Nike+, de la que ja he parlat en alguna ocasió en aquest bloc i de la qual, l'única cosa bona que li veig, és l'enorme comunitat de corredors que s'ha creat al voltant d'aquest producte.
Jo, ja havia renegat de la meva Sportband, però per misteris d'aquells incomprensibles, no fa gaire em va arribar un Kit de Nike+ per utilitzar amb l'ipod i, un altre cop estic pujant les meves curses a la web de Nike Plus i d'aquesta manera, poder reptar a altres corredors o inscriure'm en alguns dels reptes que proposen els altres.
El cas és que com disposava de nou de nike+, vaig aprofitar per inscriure'm a la cursa d'aquest any, fent el mateix recorregut que l'any passat. Es a dir, pel passeig fluvial de Granollers que és ón normalment entreno i així, comparava els resultats.
Parlant de l'organització, dir que aquest any, suposo que per l'efecte crisis, Nike només ha regalat la samarreta conmemorativa a aquells corredors que anaven a les curses que s'organitzaven arreu i ens ha deixat sense als que per un motiu o altre, no vam poder anar.
A Barcelona, es van organitzar varies curses a diferents hores del dia, però el dissabte treballava i per tant, em va resultar impossible.
La veritat és que costa bastant mentalitzar-te que estàs fent una cursa, quan vas sol i pel mateix lloc de cada dia però tot i així, ho vaig intentar i vaig imprimir al meu "entrenament" un ritme més alt del normal.
Puc estar content amb el resultat perquè l'any passat (any de la meva estrena com a corredor) vaig fer 1h04'09" aquest any el resultat, ipod en mà, ha estat de 52'09"...12 minuts menys!!! Això em motiva perquè al menys, els entrenaments i la constància van fent la seva feina i tot i que estic lluny d'assolir els meus objectius personals, em vaig acostant.
He deixar passar uns dies per tal de que la webactualitzés tots el resultats i ara que sembla que ja ho han fet, us comunico els meus:
TEMPS: 52'09"
ESPANYA: Posició global: 358
Homes: 335
GLOBAL NIKE+: Posició global: 6053
Homes: 5072
GLOBAL CURSA: Posició: 30595
En fi, un any més que em participat en aquest circ de la NikeHumanRace que pel que costa, l'aniré fent cada any que la facin.
Diumenge passat, dia de tots sants, es va disputar a Barcelona una de les curses més emblemàtiques de la ciutat, la Cursa de l'Amistat que enguany, arrivaba a la 29ª edició. Suposso que després de quasi 6 mesos sense fer cap cursa, aquesta no era la més adient per tornar per dos motius. El primer, la distància, quasi 17 kilòmetres, bastants més que els que estic fent als entrenaments i el segon, el desnivell...al voltant de 400 metres positius en els darrers 10 kilòmetres de cursa. Però justament per l'atractiu del recorregut que va des d'el castell de Montuic fins el peu del Parc d'atraccions del Tibidabo, travessant la ciutat i pujant per la carretera de Vallvidriera i les seves magnífiques vistes i sumant el fet de que és gratuita i la càrrega emocional que te per tots/tes aquells/aquelles que els hi agrada còrrer ja que es fa en memoria d'en Francesc Mates, un dels pioners en l'organitació de la primera Marató de Barcelona, em vaig decidir a fer-la, peti qui peti i a les 8 del matí, vaig fer la sortida acompanyat d'un bon grapat de correcats i correcates. Ha alguns (Sioux, Cigró, Ramon, Pucurull) ja els coneixia i d'altres, els vaig saludar per primera vegada (Tonivet, Orugalgo i algún més que ja no m'enrecordo). 
La consigna a la sortida era prou clara...els 5 primers kilòmetres de baixada, anar reservant forces per el veritable començament de la cursa, cap el kilòmetre 6, ón comença la veritable aventura de pujar al Tibidabo. Així que em vaig anar controlant i a un ritme mitg de 5'30"/km vaig arribar a les primeres rampes ón el ritme va baixar considerablement, tot i que el vaig mantenir prou bé fins quasi el kilòmetre 12, a l'arrivada a Vallvidriera, oscil.lant entre 6'30" el més ràpid i 7'25" el més lent però a partir d'aquest punt, les cames van començar a fer figa i fins els últims 400 metres que eren baixada, s'em va fer etern. La Torre de Collserola, no arrivaba mai!!! Els kilòmetres 15 i 16 els vaig fer a un ritme superior als 8 minuts però quan vaig arrivar a la baixada final, encara em vaig veure amb forces d'esprintar una mica i arrivar amb un temps final de 1h49'11" en la possició 496 d'un total de 538 arrivats.
