L'any 1990, Kevin Costner, fins aleshores actor emergent gracies a protagonitzar films com "Silverado", "Los Intocables de Elliot Ness" o "Los Búfalos de Durham", va decidir posar-se darrera d'una càmera i rodar una de les pel·lícules més premiades del cinema amb 7 estatuetes, entre elles, les de millor director i millor pel·lícula, "Bailando con Lobos".Començaré per dir que soc dels que pensa que Costner, tenint en compte que era la seva òpera prima, va ser molt valent a l'hora de triar el tema. Els westerns estaven aleshores en plena decadència i des dels anys 70, cap pel.lícula d'aquest gènere havia tingut especial reso.
D'Altre banda, el tema. Rodar un superproducció d'aquesta magnitud per tractar el tema dels nadius americans, no semblava que tingués gaire futur i menys, si tenim en compte que el metratge final es d'unes tres hores en la primera versió i de quasi quatre en la versió especial en DVD amb el muntatge del director (tot un clàssic en aquestes èpoques, això del muntatge del director).
Estem per tant davant de tot un repte del qual Costner va sortir victoriós obtenint el favor del públic, de la crítica i el reconeixement unànime de l'industria de Hollywood que tot s'ha de dir, va saldar un deute històric amb els pobles nadius.
"Bailando con Lobos" no es només una història sobre els nadius americans. El moment de conflicte fronterer amb els colons blancs i l'exèrcit americà es només una excusa per explicar una historia d'amor en el seu significat més ampli; amor pels amics, per la natura, per la veritat...es una història d'herois anònims que donarien la seva vida per poder continuar sent el que eren...éssers lliures.
Un dels encerts de la cinta i en aquest apartat les comparacions amb un altre pel.lícula magnifica com es "Un hombre llamado Caballo", son odioses però crec que necessàries perquè va obrir el camí, es la de desmitificar en certa manera l'estil de vida india. Tots tenim una certa imatge poètica i massa idealitzada dels nadius i això es un greu error que en aquestes dues pel.lícules queda palès. Les condicions de vida eren molt dures, la taxa de mortalitat, enorme i la seva subsistència sempre estava condicionada a la climatologia i l'èxit que tinguessin
en les seves caceres i com no, per sobre de tot, els indis son persones i com a tals, tenen defectes i virtuts i n'hi ha de bons però també de dolents.
També es, però, l'historia d'una transformació, la del seu protagonista, John J. Dunbar, un tinent de l'exèrcit de l'Unió, genialment interpretat pel mateix Costner, al que al principi veiem cavalcar a sobre del seu cavall, en un clar intent de suïcidi, davant la mirada atònita d'un destacament de l'exèrcit Confederat. Miraculosament no li toca cap bala i aquell moment de follia es considerat pels seus superiors com una mostra d'heroïcitat però el que es més important per l'historia es que per Dunbar, significa salva la seva cama i l'inici d'una nova vida, un altre vida. Com a premi, pot triar la destinació que vulgui i ell tria la frontera, en un llunyà fort que es troba abandonat a la seva arribada. Lluny d'abandonar les seves obligacions com a soldat, decideix quedar-s'hi. Una tribu de Sioux el vigila de prop i ell, de mica en mica i amb molta paciència aconsegueix la seva confiança i conviure en pau amb ells. Cada estona que passa amb ells l'allunya una mica més del Dunbar que ell creia ser i l'acosta a Sumani Tu Tonka Ouachi, el nom pel cual el coneixen els indis...aquell que balla amb els llops.
Es en definitiva una gran pel.lícula, amb un gran treball de Costner a tots dos costats de la càmera, amb una banda sonora magnífica i una fotografia sublime en la que les tres hores de metratge es fan curtes.
Dir que davant de tant elogi, algun defecte li podríem treure i el meu defecte i el que li ha trobat molta gent es en forma de pregunta: Per què sempre en les pel.lícules sobre nadius americans, els protagonistes son homes blancs?
De totes maneres, es una d'aquelles que s'han de veure, independentment de si t'agraden els westerns o no i de si tens afinitat amb els temes nadius o no...es una gran pel.lícula.
Us deixo el trailer de la peli:
D'Altre banda, el tema. Rodar un superproducció d'aquesta magnitud per tractar el tema dels nadius americans, no semblava que tingués gaire futur i menys, si tenim en compte que el metratge final es d'unes tres hores en la primera versió i de quasi quatre en la versió especial en DVD amb el muntatge del director (tot un clàssic en aquestes èpoques, això del muntatge del director).
Estem per tant davant de tot un repte del qual Costner va sortir victoriós obtenint el favor del públic, de la crítica i el reconeixement unànime de l'industria de Hollywood que tot s'ha de dir, va saldar un deute històric amb els pobles nadius.
"Bailando con Lobos" no es només una història sobre els nadius americans. El moment de conflicte fronterer amb els colons blancs i l'exèrcit americà es només una excusa per explicar una historia d'amor en el seu significat més ampli; amor pels amics, per la natura, per la veritat...es una història d'herois anònims que donarien la seva vida per poder continuar sent el que eren...éssers lliures.
Un dels encerts de la cinta i en aquest apartat les comparacions amb un altre pel.lícula magnifica com es "Un hombre llamado Caballo", son odioses però crec que necessàries perquè va obrir el camí, es la de desmitificar en certa manera l'estil de vida india. Tots tenim una certa imatge poètica i massa idealitzada dels nadius i això es un greu error que en aquestes dues pel.lícules queda palès. Les condicions de vida eren molt dures, la taxa de mortalitat, enorme i la seva subsistència sempre estava condicionada a la climatologia i l'èxit que tinguessin
en les seves caceres i com no, per sobre de tot, els indis son persones i com a tals, tenen defectes i virtuts i n'hi ha de bons però també de dolents.També es, però, l'historia d'una transformació, la del seu protagonista, John J. Dunbar, un tinent de l'exèrcit de l'Unió, genialment interpretat pel mateix Costner, al que al principi veiem cavalcar a sobre del seu cavall, en un clar intent de suïcidi, davant la mirada atònita d'un destacament de l'exèrcit Confederat. Miraculosament no li toca cap bala i aquell moment de follia es considerat pels seus superiors com una mostra d'heroïcitat però el que es més important per l'historia es que per Dunbar, significa salva la seva cama i l'inici d'una nova vida, un altre vida. Com a premi, pot triar la destinació que vulgui i ell tria la frontera, en un llunyà fort que es troba abandonat a la seva arribada. Lluny d'abandonar les seves obligacions com a soldat, decideix quedar-s'hi. Una tribu de Sioux el vigila de prop i ell, de mica en mica i amb molta paciència aconsegueix la seva confiança i conviure en pau amb ells. Cada estona que passa amb ells l'allunya una mica més del Dunbar que ell creia ser i l'acosta a Sumani Tu Tonka Ouachi, el nom pel cual el coneixen els indis...aquell que balla amb els llops.
Es en definitiva una gran pel.lícula, amb un gran treball de Costner a tots dos costats de la càmera, amb una banda sonora magnífica i una fotografia sublime en la que les tres hores de metratge es fan curtes.
Dir que davant de tant elogi, algun defecte li podríem treure i el meu defecte i el que li ha trobat molta gent es en forma de pregunta: Per què sempre en les pel.lícules sobre nadius americans, els protagonistes son homes blancs?
De totes maneres, es una d'aquelles que s'han de veure, independentment de si t'agraden els westerns o no i de si tens afinitat amb els temes nadius o no...es una gran pel.lícula.
Us deixo el trailer de la peli:
