XVI MITJA MARATO DE MONTORNES O CRÒNICA D'UNA MORT ANUNCIADA

Amb una mica de retard, faig aquesta crònica d'una patacada anunciada però que no per sabuda o esperada, va ser menys dolorosa.
Des de la Mitja Marató de Granollers, no he aixecat el cap i les lesions no m'han deixat entrenar amb normalitat.
Tot i que el test de Caldetes, penso que el vaig superar amb nota fent marca personal, ja vaig notar que em quedava molt camí a recórrer per afrontar la mitja de Montornès amb garanties. Els dos darrers kilòmetres van ser claus pel patiment en la pujada final però vaig pensar que encara tenia temps.
A la setmana següent, vaig intentar forçar progressivament el ritme d'entrenament però a la que ho vaig fer, el genoll, un altre cop, es va començar a queixar i no vaig poder assolir l'objectiu de fer alguna tirada llarga per posar-me a proba.
Si a tot això, hi afegim que vaig agafar un refredat dels bons, us podeu fer una idea del meu estat físic el dia de la cursa...perquè el gran dia, va arribar.
El dia es va aixecar plujós i a l'arribada a Montornès, cap a les 8.30 del matí, encara continuava. Per aquest motiu, l'interior del pavelló on havia de recollir el dorsal, estava ple de gom a gom i allà em vaig trobar amb molts Correcats (foto) i la vam fer petar una estona mentre esperàvem l'hora de sortida que eren les 10.
Entre xerrades i salutacions, em vaig anar oblidant de com estava i la veritat, fins i tot em vaig animar, encara que durant l'escalfament previ que vam fer abans de cursa, ja vaig notar que com a mínim, el genoll no em deixaria gaire tranquil.
Van arribar les 10, va parar de ploure i es va donar la sortida i això es el que ens esperava per davant.

Els primers kilòmetres van anar força bé i més, a partir del 3 en el que em vaig fer parella amb en Ramon, un altre correcat i vam compartir força kilòmetres.
No plovia, les sensacions eren bones, el genoll anava aguantant i em vaig creure que podia rebaixar el temps de Granollers que va ser de 1h 57' 44". De fet, anaven caient kilòmetres a ritme de 5'20" - 5'30" i el pas pel control de temps situat a La Roca en el kilòmetre 9, el crono era de 49'15", o sigui a una mitja de 5'27" que d'haver-la mantingut ens hauria fet arribar al voltant de l'hora 51'...un marcón, al menys per a mi.

Els següents kilòmetres van ser més del mateix, clavant els parcials però amb les forces cada vegada més justetes i em començava a notar la manca d'entrenament. Tot i així, vaig aguantar fins el 15 mantenint el tipus però a partir d'aquí i coincidint amb l'avituallament, em vaig despenjar uns metres d'en Ramon i ja no vaig poder contactar amb ell. Del 15 al 17 encara el tenia a tir però la pujada (la famosa pujada de la mitja de Montornès) abans del 18 em va matar. Vaig quedar literalment clavat i vaig entendre el significat de l'expressió "Fer gasosa". No tenia forces per res i vaig aturar-me i la vaig fer caminant...i ja no vaig poder tornar a arrencar i els 3 últims kilòmetres van ser un autèntic calvari. Em notava buit i tot els ànims dels altres corredors, fins que no vaig veure la línia d'arribada i en un últim i inhumà esforç, vaig poder trotar una mica i passar la meta amb un temps de ¡¡¡ 2h 11' 33"!!!, es a dir, a una mitja de 6' 15" el kilòmetre i de 6'48" la segona part del recorregut...una esfondrada total i absoluta.
De totes maneres, content de tenir la segona mitja al sac i de compartir experiència amb en Ramon i la resta de gent que em va animar.
Al final, les penes es van tornar alegries amb un bon refresc, un plat de pasta i amb el lot de productes de regal que de veritat, es una passada el que van arribar a donar.
La lectura de la cursa es que el cos te uns límits i els has de respectar. Segurament, si hagués optat per un ritme més suau al començament, la cosa hagués acabat d'un altre manera, però ara ja es tard i he patit la meva primera (i segur que no última) figa que m'ha ensenyat a tenir més respecte per aquest esport.

CLASSIFICACIÓ XVI MITJA MARATÓ DE MONTORNÈS

I una foto en al que surto jo!

SUPERMAN VS. SUPERLOPEZ

A la web de nike+, s'ha creat un repte ben curiós. S'han format dos equips representant a dos super herois ben diferents. D'Una banda, l'home de ferro, en Superman i d'altre al taranbanas del Superlòpez.










Jo, com no podria ser d'un altre manera m'he unit sense dubtar-ho al equip d'en Superlopez, que em va fer i encara ho fa, riure tant amb les seves esbojarrades aventures.

Així doncs, el repte està servit....quin heroi guanyarà????

XX CURSA POPULAR DE CALDES D'ESTRAC

Avui, es un bon dia. M'explico.

Just abans i després de la Mitja de Granollers, degut als meus problemes físics, sobretot el maleït genoll esquerre, estava moralment molt tocat. Tant, que ja em plantejava seriosament deixa de córrer perquè no em valia la pena tant de sacrifici i tant patiment per anar de tant a fer alguna cursa. Tinc més opcions, pensava però el cuc de córrer ja el tinc tan arrelat que vaig fer l'últim intent i vaig anar a un altre massatgista a veure si em solucionava el problema.
Dues setmanes després d'un bon massatge i de començar el seu tractament, la setmana passada vaig poder entrenar amb normalitat, es a dir, sense cap mena de molèstia més enllà de les pròpies per la falta d'inactivitat.
Així doncs i tenint en compte que ja tenim a tocar la Mitja de Montornès, m'apunto a fer la XX Cursa Popular de Caldes d'Estrac. 10 Kilòmetres a la vora de la platja i sense els agobios de les grans curses de Barcelona.
Diumenge 7.30 del matí sona el despertador i al mirar per la finestra, veig que el dia acompanyarà. Es un d'aquells dies típics de primavera i això m'anima encara més. Agafo el cotxe a les 8.15 i cap a Caldetes i després de donar mil voltes per aparcar, a les 9.15 agafo el meu pitrall.
Em trobo amb alguns companys correcats i una mica més tard de les 10, tret de sortida.

L'inici es espectacular amb dos kilòmetres de baixada el que em porta a fer el pas en 9 minuts, tot un rècord per a mi que vaig a una mitjana de 5'20"-5'30", però es clar, l'embranzida del inici l'acabo pagant cara i a partir del kilòmetre 4, on ja es comença a normalitzar la cursa em costa trobar el ritme i pateixo una mica. El pas pel meridià de la cursa el faig en 25'39" (temps de cursa ja que el temps real no el contaven), o sigui a ritme de millor marca. A partir de kilòmetre 6 que el passo en 30'45" em trobo més còmode però el pitjor estava per arribar. Els últims 2 kilòmetres en pujada em deixan força clavat i els vaig apretant molt i molt les dents per no caure i finalment passo la linea d'arrivada amb el temps final de 51'25" (25'46" els segons 5 kilòmetres), nova millor marca personal i jo, més content que un ginjol. (CLASSIFICACIONS OFICIALS DE LA CURSA)
Al final de la cursa, regals i botifarra per tothom.
En resum una bona matinal amb només un apunt negatiu, la manca d'aigua a l'avituallament perqué van fer curts. No es imperdonable peró millorable de cara a un futur i més ara que per primera vegada ha estat cursa de la lliga championchip.
Una cursa molt recomanable pel recorregut i per fugir de les curses massificades.
Us deixo el gràfic de cursa del Nike+ que tot sigui dit aquesta vegada l'ha clavat, em va donar 10 kilòmetres exactes.