LA SOLEDAT DEL CORREDORS DE FONS

Inspirant-me en la pel·lícula del director Tony Richardson de l'any 62, dono títol a aquest article que pretén ser una mena de crònica d'un mal dia.
Fa mesos que espero amb il.lusió la mitja marató de Granollers, diuen que la més important del estat espanyol i una de les tres més destacades del calendari internacional i ves per on, es cel.lebra al meu poble.
De fet, penso que em vaig ficar en això del running per aquesta cursa. Per poder anar corrents pels carrers del meu poble sentint l'alé dels meus veïns, travessar la línia d'arrivada i poder dir als meus nets, si es que algun dia els tinc, nens, jo una vegada la vaig fer.
Si alguna cosa m'ha quedat prou clara després de 7 mesos ficat en aquest "mundillo" es que de metes, et pots marcar les que vulguis però per aconseguir-les, t'has de posar en serio. No valen mitges tintes i per això, durant tots aquests mesos he posat tot el que he pogut per aconseguir la meva fita particular.
Quan vaig començar, tot era de color rosa. De mica en mica anava agafant fons i enfortia el meu cap però van començar a arribar las primeres lesions. Primer va ser el genoll, desprès la cadera, les visites al fisio, al pediatra...i aquí em teniu, 56 entrenaments després i 5 curses, amb prop de 450 kilòmetres a les cames i plenament convençut de que l'esforç ha estat en va...que no la podré fer...que no l'acabaré.
Diumenge vaig anar a la cursa de Sant Antoni. Vaig acabar igualant el meu millor temps que no es com per tirar coets però seria com per estar content, però durant la cursa ja em vaig adonar que alguna cosa no funcionava bé que el meu cos, estava tocat.
Malauradament avui em sembla que he confirmat les meves sospites.
Com cada dia que surto a córrer, m'he aixecat a les 5.15 del matí i a les 6 ja estava al carrer. Feia un fred immens, els carrers estaven deserts i m'he sentit com si fos l'únic habitant del planeta. Només començar, el genoll i la cadera han fet pinya i a la mitja hora m'he parat perquè no suportava el dolor...no donava per més i el meu cap m'ha jugat una mala passada i m'ha abandonat vilment i m'he aturat i el primer que he pensat es "que collons fotu jo a aquestes hores fent l'imbècil d'aquesta manera" i el següent "només queden quatre dies". Resumint, he agafat una depre de cavall i m'he qüestionat seriosament el meu futur en aquesta matèria. De que valen dies i dies de perdre son, de treure temps d'on no el tinc, de deixar la meva companya i el meu fill els dissabtes o diumenges que tocava cursa o tirada llarga, de que val passar fred o calor, de estar exposat a que algun despistat et faci mal amb el cotxe....tantes preguntes sense cap resposta.
Suposso que en algun moment o altre, tots els que practiquen aquest esport hauran tingut un baixon d'aquesta mena...el cas es que a hores d'ara em veig diumenge patint com un animal per intentar complir una fita, el que no em queda clar es si finalment ho aconsegueixo, si haurà valgut tot l'esforç, la dedicació i el patiment que he hagut d'invertir.
En fi...coses meves...coses de runner novato...

XXXI CURSA DEL BARRI DE SANT ANTONI (BCN)

Be, doncs desprès d'uns quants mesos sense escriure res de res, torno amb la crònica d'una de les curses més emblemàtiques que es cel.lebra a Barcelona, la cursa popular del Barri de Sant Antoni, de 10 kilòmetres.
Desprès de quasi dos mesos sense poder entrenar regularment, l'objectiu amb aquesta cursa era fe un test seriós de cara a la mitja marató de Granollers que es fa el cap de setmana vinent.
La veritat es que l'intenció que tenia era fer un ritme de 5'30" i tot i que al principi em vaig notar molt pesat, suposo que per la falta d'activitat o rodatge, quan vaig arribar al kilòmetre 7 i vaig mirar el crono que deia que el pas era de 37'50" vaig apretar les dents i vaig provar de fer la meva millor marca. No ho vaig aconseguir però si que la vaig igualar. O sigui que vaig repetir la marca del Cros de Sants i vaig fer un temps de 53'13" que em va deixar content a mitges ja que les sensacions per fer una cursa com la mitja, no van ser gaire bones.
En quant a la cursa, he de dir que estava molt ben organitzada, l'unica pega per posar alguna es que trobo que en una cursa amb un nivell tant alt de participació (3000 corredors), la línia de sortida la vaig trobar un pel massa estreta i aixó va fer que els primers 5 kilòmetres els fes en un temps de 29'23" i els següents, amb els carrers més buits en 23'50", una diferencia prou important. Però la resta, genial. Molt bon ambient, molt ben organitzada i a nivell de regals, acceptable pel preu que has de pagar.
Per tant, primera cursa de l'any amb MMP i bon test de cara a la mitja marató de Granollers que això ja seran paraules majors.
Us deixo una foto en plena cursa i un link amb el que podeu consultar les classificacions oficials de la cursa.

CLASSIFICACIONS OFICIALS